-
05/04/2020 18:48
-
Nova proposta a SORTIM ALS BALCONS
No deixem de fer girar la roda (mantinguem el consum)
Quan va arribar la crisi del 2008, les conseqüències per a moltes empreses i especialment per a moltes petites i mitjanes empreses, microempreses i autònoms van ser dramàtiques. Moltes van veure reduïts els seus ingressos a un percentatge molt inferior d'allò que era habitual. Van passar en poc temps d'ingressar un 100% a un 90%, un 80%, un 70%, un 50% o potser menys. Durant aquests dies, moltes empreses han passat dràsticament i sense anestèsia, d'un 100% a un 0%. I és temporal, sí. Però algunes potser no es recuperaran. O no podran fer-ho amb el mateix personal... I quan tota la part més dramàtica passi, quan tots tornem a sortir als carrers, les empreses que se'n surtin sortiran d'aquell 0%, sí. Però el continuaran arrossegant durant temps. I, a més, no tornaran a un 100% d'ingressos. Tornaran a un percentatge sensiblement inferior. La meva proposta és que pensem en global i que en la mesura de les nostres possibilitats, continuem fent girar la roda del consum. Sense ser hiperconsumistes. Sense anar més enllà de les nostres possibilitats. Però mantenint una certa normalitat en el consum d'aquells que s'ho puguin permetre. Ara que estem confinats i també quan comencem a sortir de casa i hi hagi una certa incertesa econòmica. Estic parlant de coses molt senzilles però que poden evitar el 0% a algunes empreses, que poden ajudar a que després la recuperació sigui més ràpida o més sòlida. Coses com que si a l'abril és l'aniversari del vostre nebot i normalment li compreu un llibre, que l'encarregueu ara a la vostra llibreria i l'hi doneu quan s'acabi el confinament. Coses com que si normalment al maig compreu plantes pels balcons, no deixeu de fer-ho si us ho podeu permetre. No vull atabalar amb molts exemples... Però si volíeu fer venir el fuster a casa per fer-vos una tanca perquè el nen o la nena no us caigui per les escales i encara us ho podeu permetre, doncs que li avanceu els diners al fuster perquè ell també pugui tirar endavant i que us vingui a fer la tanca un cop s'acabi el confinament... Pensem que si la roda es manté en funcionament... no només beneficiarà a aquella persona / empresa a qui fem el nostre pagament, sinó també a aquells a qui després el fuster, la llibretera o el florista també encarregaran coses o seguiran comprant. Perquè el rescat públic és necessari, però els ciutadans i les ciutadanes (aquells i aquelles que s'ho puguin permetre) també podem fer moltes coses en el nostre rol de consumidors... ##SortimAlsBalconsAndorra; ##ViscAndorra
-
05/04/2020 18:48
-
05/04/2020 17:51
-
Nova proposta a SORTIM ALS BALCONS
Ser molt precisos amb les ajudes anticrisi (evitem el cafè per a tothom)
La situació econòmica durant la crisi generada per la COVID-19 i després serà molt dramàtica segons totes les previsions i les anàlisis dels experts. A Andorra, el Govern, la resta d'institucions públiques i empreses públiques com Andorra Telecom, Feda o la resta d'elèctriques ja estan anunciant un munt de mesures per fer-hi front. Han demostrat agilitat i sentit d'Estat. I ens hem de felicitar perquè això sigui així. Tanmateix, al nostre país tenim tendència a practicar allò que al sud es coneix com a cafè per a tothom. Així, se'ns subvenciona a totes i a tots per igual l'esquí escolar, els abonaments als diferents gimnasos públics, etc. I sembla que amb les ajudes anticrisi tornem a seguir aquesta tendència. Perquè ningú se senti exclòs, generalitzem les ajudes. Crec que això pot ser un error. I no només perquè crec que les ajudes, com les subvencions o els impostos han de ser progressives per ser justes. També per un sentit pràctic i per no amplificar problemes secundaris (endeutament, etc.) per solucionar el problema de la crisi actual. Així, benvingudes les ajudes a tots aquells que ho necessitin. Sí, siusplau! Però siguem precisos. Si una empresa o un particular necessiten una ajuda important o un crèdit importants per sobreviure, que hi puguin accedir. Si la necessitat és menor, no donem més del que es necessita. I si no es necessita, no donguem ajudes. Per a algunes empreses, en aquesta crisi els hi va la supervivència. Per a d'altres, el cop pot ser molt important. I encara per a d'altres, aquesta crisi implicarà una pèrdua important de beneficis però, tanmateix, l'empresa continuarà guanyant beneficis. Vigilem en no donar ajudes a aquestes darreres. Entenc la lògica que hi hauria al darrere: si els altres en reben, per què jo no? I és ben legítim. Però és una lògica que ens porta a un endeutament encara més gran, que provocarà problemes importants de tresoreria a les institucions o a les empreses públiques, que els farà menys operatius en un futur, menys capaços de respondre a una altra emergència. I el mateix amb els particulars. Alguns perdran la feina. D'altres ho passaran molt malament. Però d'altres, en canvi, potser podran mantenir els salaris i, de fet, aquests dies estaran estalviant respecte a un mes normal (sense dinar fora de casa, sense pagar aparcaments, sense fer consum d'oci...). Siguem curosos a l'hora d'adoptar mesures. A l'hora d'obrir-les a tothom i a l'hora d'acceptar-les. En resum: siguem valents i no escatimem esforços per atacar la crisi i la postcrisi de la manera més ràpida, contundent i eficaç possible. Però siguem curosos també. I precisos. Per mirar de solucionar aquest problema sense prendre massa mal de cara al futur, que no sabem quan tornarem a patir una situació semblant. ##SortimAlsBalconsAndorra; ##ViscAndorra